Es desperta un diumenge al Priorat

I si em fessin tirar un dels moments de més felicitat de la meva vida el resumiria amb deu minuts d’un viatge en cotxe. Els deu minuts que passen de Falset fins a Capçanes a les 06:30 del matí. El sol començava a clarejar, entre alguns dels millors amics que es poden tenir, amb un barret de palla al cap, i en un dels millors moments vitals: 21 anys i Festes Majors a la comarca més bonica -la nostra- de tot el país. Comença a sonar Tennessee Line dels Daughtry i és la banda sonora perfecta per tot el que estem veient. Seguim les línies de la carretera, que es van dibuixant llargament seguint direcció Marçà, entre els plataners antiquíssims que voregen el recorregut. Les vinyes són verdes i es combinen amb els olviers i els ametllers dels diferents trossos acuradament cuidats. Els pocs fils de núvols que hi ha ressegueixen només les puntes més altes de les tres muntanyes més boniques del món: La Mola, La Serra de Llaberia i El Montalt. Veiem Marçà al fons, amb el seu bonic campanar, i les llums del poble que encara no s’han apagat. Agafem la primera rotonda i direcció Capçanes podem distingir l’inici d’un matí de diumenge, de més a prop, d’algunes cases de la part més occidental del poble. I de sobte sentim: “Looking out the window, the hell if I know where I will go So I’ll just keep on driving On my way to L.A. looking into the rear view as the roads fade away”. Per això és la banda sonora perfecta, per què Daughtry és un grupàs, i per què la cançó explica exactament la magnitud del què estem parlant. Resseguim la carretera i ens dirigim ara sí, cap a casa. La carretera s’eixampla i es fa recta una mica més avall i és allí quan podem veure la sortida del sol darrera de la Serra de Llaberia, allargada com és, i com sempre, custodia imperiosament Capçanes. Travessem l’últim tomb, el Roig, i als nostres peus Capçanes. La postal encara és més al·luciant. Els colors blaus, griosos, grocs i verds es mesclen en l’espai de la millor manera possible. En fi, que amb tot això és pot ser més afortunat però no més feliç. “Well, it’s my heart I’ll follow this time”.

LA CANÇÓ: Tenneessee line, de Daughtry.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s