Ens dius Adéu, Jordi

I és que no puc acabar de creure que no sentirem mai més la teva veu, les teves bromes, la teva manera d’entendre la vida, el país, la teva manera de creure i treballar, i sobretot no em puc acabar de creure que com a país, com a companys, en un moment històric com l’actual, no podràs veure ni viure què representarà per tots nosaltres, fins i tot pels qui haguessin sigut els teus fills, la nostra llibertat. Per què ens has deixat amb només 23 anys i aquestes coses no es fan, per què si alguna cosa ens vas ensenyar és que des de la més profunda humilitat i simpatia, també es poden construir grans temples. I amb 23 anys no és pot abandonar la vida d’aquesta manera, i encara que no pensis que això de Déu és ben bé una collonada -jo sí que ho penso, certament- crec que ens retrobarem en un altre moment i et podré donar l’abraçada que no vaig poder fer-te per acomiadar-nos. I per què quina merda el Déu que decidex endur-se la vida d’algú només amb 23 anys. I per què remenant al teu bloc -un dels més bons que hi havia, i que havies abandonat injustament feia mesos- he pogut recordar una cosa que em sembla que és de les coses més boniques que m’han dit mai, i és que Jordi, hòstia, et trobarem molt a faltar. Per què al nostre país sobren molts messies i salvapatries, i ens falten moltes persones com tu. Que estimen el país en la justa mesura i que no confonen fer coses per ell,  que fer-les per acabar-les cobrant. I amb un sarcasme que em crema per dins llegeixo quelcom que vas escriure fa un temps:

La vida és, essencialment, una qüestió d’actitud, cal encarar-la amb caràcter i sense perdre el somriure. I recordar-nos de fer feliços els qui fan que una fotografia no sigui un record, sinó un somriure; un petó no siguin uns llavis, sinó una esgarrifança; que una encaixada no sigui un gest mecànic, sinó il·lusions compartides. A tots, a totes, moltes gràcies pels petits detalls que fan que tot plegat valgui la pena.”

I Mishima també ens recorda això, i quina putada hòstia, que ens hagis deixat. “I si és veritat que vols deixar-me si us plau fes-ho pel matí, en silenci, abans que em llevi que el què ara vull és dormir. Dormir… El somni em mostra un altre sol, les nostres cares resplendents amb un somriure diferent sense ironia ni rencords, sota els arbres prop d’un riu, juguem amb frases d’altra gent, i en un gest que no m’espero s’amaga sol i em diu.”

LA CANÇÓ: Em dius Adéu, de Mishima.

Anuncis

One thought on “Ens dius Adéu, Jordi

  1. El naixement i la mort, els grans misteris de la vida. Difícil trobar resposta a tots dos. És molt més fàcil no tenir possibilitat d’arribar a aquest món que de fer-ho, d’arribar-hi. I quan hi ets també -potser massa i tot- és ben fàcil tornar a deixar-lo. No ens fem a la idea que som aus de pas. I amb vint-i-tres anys…
    El meu sentit condol, Lídia. El records, els bons moments, ajuden bastant a fer més suportable la pèrdua d’algu estimat. Ànims!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s