Prou aviat

Que n’és de bonic tornar aviat a casa -prou aviat com per veure encara els comerços oberts, pares i mares passejant cotxets i la gent anant tranquil·lament al gimnàs abans de sopar. Descobrir botigues que no sabies que existien -una bugaderia al costat de casa, per exemple-, o veure com la nit s’ha fet present, entre tots nosaltres, molt més aviat del que esperàvem, però pensem que les llums del carrer hi queden també molt bé. Els nens i nenes de les escoles del voltant, ja fa hores que han marxat, els seus crits, quan hi són, ressonen com si d’un exèrcit formant files es tractés; i hi resta un silenci però, que a aquestes hores, no es gens inquietant. Els conductors trenquen la tranquil·litat de l’ambient amb un motor accelerat, després de veure el verd del semàfor a les seves pupil·es, esperant poder arribar, ells també, ben aviat a casa. I l’Església de davant de casa, a aquesta hora, encara hi deixa entrar fidels, i no tant fidels. Dues portes mostren l’entrada i sortida, i les escales, no gaire altes, condueixen els visitants de nou fins al carrer. Els arbres a poc a poc ens indiquen que això de l’hivern va en serio, i que és hora, finalment, quan notes aquell aire fred fregan-te les galtes, d’arribar a casa.

LA CANÇÓ: Rome, de Phoenix.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s