Estona de cel

“Que divertit lo que escric quan estic avorrit” canten Antònia Font; i quina gran veritat, per què la relació entre les hores passades davant del Pages és directament proporcional a la quantitat de temps lliure, i sovint, també, de l’avorriment. Per què entre setmana hi ha infinits moments per radiografiar, descriure, per intentar plasmar alguna cosa que pretén tenir forma d’article. Però sovint, i al final del dia, quan tens poc temps i estàs tu, teclat i iTunes, inesperadament, només et vénen al cap aquells sobrets de sucre del bar de sota de la feina, on cada matí hi pots veure les cares d’algunes dels millors músics de jazz de tot el segle XX, la nacionalitat, una breu biografia, i instrument. I al revers del sobre, la fotografia en tons grisos i d’una qualitat més que millorable; però amb tot, pensant que amb tota la sort del món, aquest serà, juntament amb el diari del dia, el protagonista del que dura un cafè, del que dura una estona de cel.

LA CANÇÓ: Break the same, de Mutemath.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s