08:17

Tres línies intermitents, les úniques senyals de la claror exterior. El coixí i la nòrdica fan a aquesta hora la simbiosi perfecta. La roba, suau, en contacte amb la cara, les mans, i amb freqüent mala sort, amb alguna part de l’esquena, intenten abrigar-nos del fred que inusualment va marxar durant uns dies de gener, però que ja torna a estar, i de quina manera, entre nosaltres. El despertador, en forma de pantalla tàctil, sona cada 10 minuts, interrompent amb massa freqüència la tertúlia. Per tant i cada deu minuts, parèntesi. Fins que, amb la més absoluta disconformitat, aixequem el teló de la roba que ens cobreix fins a l’alçada del nas; mitjons sobre el parquet -primer contacte del dia amb la realitat-, i peça a peça, damunt del llit i sota l’aigua. Cinc minuts, dos tovalloles i primera indignació per les intervencions absurdes d’algun personatge que cobra de tertulà, -però pensem, amb sort, que es tracta d’una cadena privada. Els peus molls, tres metres i una eternitat saparen el bany de l’habitació. Aquell remolí et recorre de nou tot el cos. Roba, ràpidament triada -farà fred? és igual, quin dia és?- i quinze minuts d’Eixample, semàfors, sol, quiosc, fred i 6 cançons -o més tertúlia-, per arribar a la cafeteria de sempre, cafè amb llet curt de cafè de sempre, i el diari d’ara de sempre. Rellotge nou i són les 10:03. El dia comença exactament ara.

LA CANÇÓ: Beautiful Day, dels U2.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s