Pallars II

Les 07:00 i sonen els primers acords -enmig del fred i la foscor del casalot- de la Cançó d’amor #398. Ens despertem enmig de rialles -el panorama provocava certa gràcia, sens dubte- i ens envoltem de roba gruixuda: tres mànigues més l’abric. Els pantalons són especialment farragosos i amples, però no és pas el més greu: el Gorro encara dóna més la talla. Sortim carregats fins dalt de bosses, motxilles -totes i cadascuna de les corretges plenes d’objectes de muntanya- i ens disposem a baixar de nou, resseguint la carretera entre tombs i els primers rajos del sol, per després de casi mitja hora arribar al municipi de Sort. Esmorzem, engrandim el grup, i temps fins i tot aquí per comprar el diari; s’ha d’aprofitar, no cauen dictadors cada dia. Enfilem de nou la carretera, i un seguit de cotxes es dirigeixen a Rubió, segons wikipèdia “el nucli més alt habitat permanentment dels Països Catalans”. Finalment i a mig matí, ens endinsem amb menys bultos a una pista que ens ha de conduir, vorejant durant més d’una hora una riera, fins al refugi. El trajecte és tranquil, i finalment, enmig d’un paisatge que semblava de tot menys hivernal trobem les Comes d’en Rubió. Localitzat al bell mig del Parc Natural de l’Alt Pirieneu, a 1980 metres d’altitud, i a la vessant est del Pic de l’Orri. I aquest, entre d’altres, és el nostre objectiu. Després del cim, de baixar de cul boscos de pins plens -ara sí- de neu; a mitja tarda, entre el fred relatiu i el cansament i les hores amb les raquetes als peus, arriba el moment més reconfortant del cap de setmana. Dutxa -quatre minuts cronometrats per la cua de 20 persones que també volen trobar aigua calenta-, cervesa, foc a terra, sopa amb mandonguilles -tres, quatre i fins a cinc plats- carn, patates, postres, cafè; i algun que altre xupito, per acabar la nit tal de la mateixa manera que ho faríem al mig de la civilització. Al mig del no res estem lluny, però estranyament a prop de tot. Rotllana de cerveses, peus amb mitjons sobre la taula i que es faci de matinada. Demà, ja pensarem en la baixada.

*fotografia d’Enric Grosche.

LA CANÇÓ: Encara no, de Pau Vallvé.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s