La repisa

La repisa de l’entrada del Casal ja no només està plena de fumadors. Evident senyal que la calor comença a fer-se notar entre nosaltres. Espero a S. Apareixerà amb el cotxe i com sempre, amb el seu cabell negre, recollit o no, amb els ulls marrons repassats amb negre i farem el cafè i més tard una birra i un altra i una altra. Amb sort s’apuntarà més gent, i veurem amagar el sol entre el lledoner i els pins de la Plaça. Parlar vol dir essencialment entendre’s. ¿Amb qui podeu tenir converses de tardes senceres? Els puc contar amb una sola mà. La complicitat va més enllà de l’amistat per què pots tenir amics amb qui no s’hi pugui parlar més de deu minuts seguits. Alguna cosa hi manca. Requereix, a més, compartir una determinada manera de veure la vida, i que aquesta hagi volgut confluir en paràmetres semblants en un moment determinat. Acabem la tarda mirant el millor equip del món pensant que res millor que les tardes de dissabte per esperar-ne de nou les nits, el diumenge i la benvinguda primavera.

LA CANÇÓ: Benvolgut, de Manel.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s