Terrasses

I des de fa dos diumenges sembla que estem sobtadament molt a prop de l’estiu. Les tardes ja s’allarguen i la primavera a Barcelona sembla no existir. Passem del fred de la bufanda i la jaqueta a la calor estival de la samarreta curta. L’Eixample amb pocs dies s’ha convertit amb un immens i com sempre quadriculat jardí. Els arbres estan expectants per explotar després dels mesos de calma. I són les 7 i fa un sol on només tens ganes de tancar l’ordinador, abandonar la biblioteca i anar a fer una birra amb algun amic. Les terrasses tornen a prendre aquella dimensió on els fumadors jo no s’hi exposen de manera ridícula -quina vida més trista la del fumador. Les cerveses, les tapes, els entrepans i els cafès amb llet tornen a prendre el carrer amb normalitat i les cares de la gent també tornen a desprendre un to diferent. No m’estranya que ens considerin el país europeu amb menys productivitat. Però ben mirat, les bones hores de bar tampoc ens les treu ningú. Benvinguda calor.

LA CANÇÓ: Noots, de Sum 41.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s