Cels

Les set menys cinc i l’estació està a aquesta hora gairebé buida. El sol ja fa uns minuts que treu el cap entre les muntanyes i una fresca d’estiu ja es passeja pels carrers i entre les cases del poble. Poder treure de l’armari les xancles i la faldilla curta és el més simptomàtic per calibrar la dimensió de l’estiu que ens espera. La repisa per l’hora que és podria estar més freda i des d’allà es pot veure un cel que sosté una teranyina de núvols mig desfeta, com si de cop traient i la pols amb un drap, haguéssim desmuntat la feina d’hores i hores de l’insecte. Els tons liles, grocs i taronges es van difuminant entre sí i els cotonets es van dispersant en direccions oposades. Un minut i l’inconfusible pessigolleig de la via ens indica que el tren acaba d’arribar.

* *

L’estació de Tarragona com sempre omple el tren de nous viatgers. Voregem la ciutat per la costa i aquí ni resta de núvols, ni de teranyines ni tons liles, grocs i taronges. Es difumina un marró a l’horitzó, com contaminat, i en l’extrem oposat de l’horitzó del mar s’hi pot veure un to més blanquinós que blau. Fins i tot el cel a l’interior és més màgic. La calor i el trànsit accentuen els contrastos i alguns minuts ens faltaran per arribar a Barcelona. Un cel blau, marronós i tebi emmascara la ciutat i fa adonar-te que sí vols gaudir-la has de deixar de mirar el cel: aquí és al terra on més persones teixeixen la seva teranyina particular.

* fotografia de Nacho Mateo.

LA CANÇÓ: Imagine, de Jeff Mills.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s