Entre la indignació i la corresponsabilitat

En el ja famós llibre d’Stéphane Hessel que porta per títol “Indigneu-vos!” i que ha posat nom al moviment dels Indignats, l’autor ens explica en poc més de 50 pàgines la seva particular visió del context polític i econòmic del segle XX, i especialment la del segle XXI. D’entrada dir que no em sembla un llibre que no rebel·li res que un ideòleg progressista no porti defensant des de que va esclatar la crisi econòmica a occident ara farà quatre anys.

Hessel fa una lectura sobre què entén per poder, en mans de qui està -estructures econòmiques i financeres, sobretot-, i també sobre quines respostes podem donar els joves a els problemes de la societat del nostre segle. En destaca la importància de la no indiferència com a element de la que anomena “insurrecció pacífica”: la facultat d’indignar-se i el compromís que la segueix. Hessel apunta: “Als joves, els dic: mireu al vostre voltant i trobareu els drets que justifiquen la vostra indignació. […] Trobareu situacions concretes que us portaran a emprendre una acció ciutadana forta. Busqueu i trobareu!”.

D’acord amb tot això Hessel també destaca: “que per ser eficaç avui en dia, s’ha d’actuar en xarxa, aprofitar els mitjans moderns de comunicació.” És evident que s’ha de ser eficaç, però a part d’això s’ha de ser molt seriós i entre tots hem de reivindicar, com a joves, un alt esperit crític de la nostra generació. No val a mirar un vídeo a YouTube titulat “Qui són els violents?” i treure’n la conclusió que els secretes són qui feien els aldarulls davant del Parlament, quan amb tots els minuts de vídeo no es veu res de tot això. I tampoc val parlar només de la cobdícia dels bancs -evidentment els quals són part de la causa de la crisi- sense mirar quina corresponsabilitat individual tenim tots nosaltres amb el què ha passat. Una simple pregunta: quantes vegades ens hem canviat l’armari, el mòbil o el reproductor de música en els útlims dos anys? Tot això ens ho podíem pagar? Es pot ser molt crític amb la societat, els polítics i els banquers, però necessitem també una mica de sentit de corresponsabilitat. Hessel cita Sartre entre les seves reflexions dient: “Sartre va ensenyar a dir-nos a nosaltres mateixos: Sou responsables en tant que individus”. La responsabilitat de l’home que no pot encomanar-se ni a un poder ni a un Déu. Al contrari, ha de comprometre’s en nom de la seva responsabilitat com a persona humana.” Aquesta hauria de ser la màxima que també s’hauria de sentir per totes les places i carrers de Catalunya.

LA CANÇÓ: Tubular Bells, Part 1, de Mike Oldfield.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s