El nostre és un país en guerra

El president Barrera, que ens va deixar tot just la setmana passada, en un fragment de l’entrevista al programa (S)avis de TV3, va dir i cito textualment: “Un país dominat com el català s’ha de considerar en guerra. Ara, una guerra no implica sempre la violència. És un error fer la guerra amb violència, però en el cas del País Basc, no és més moralment acceptable matar civils a l’Afganistan que els que es produeixen en aquest conflicte. […] Jo però, sempre he estat partidari d’excloure la violència de la lluita al nostre país.”

Parlar de Catalunya com a “país en guerra” podria semblar força desproporcionat si no tinguéssim cert sentit de la memòria històrica -i haver llegit una mica-, o si no veiéssim dia a dia un atac intencionat i constant sobre aquelles petites, grans o més essencials coses que ens fan identificar col·lectivament amb uns valors, una forma d’entendre el món i de ser. Podem parlar molt d’economia, d’espoli fiscal o “d’asfixia premeditada” -com en va dir Trias Fargas en un llibre ara recentment reeditat-; i tot això és molt, molt important. Però si no atenem també a allò que ens ha fet qui som, que a vertebrat el nostre país durant segles, acabarem discutint com a estúpids sobre el futur del país amb saldos, balanços i dèficits, i res més.

Fa ja uns anys, a l’institut, una de les millors professores que he tingut mai -inclosos els de la facultat- ens va dir a classe: “de formes de terrorisme n’hi ha moltes, i de les que més sovint parlem són les que utilitzen la estratègia de la violència física. No obstant, de terrorismes n’hi ha molts. I el que em van fer a mi, i a varies generacions de catalans, de no poder escriure a l’escola les primeres paraules en un paper amb la llengua materna, la llengua del país, aquesta també és forma de terrorisme.” Molts anys he recordat aquestes paraules i quan en dies com el de divendres passat llegeixes coses com que “El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dóna dos mesos a Ensenyament perquè el castellà sigui també vehicular a l’escola” no puc fer res més constatar i reafirmar-me en les paraules de Barrera. El nostre és un país en guerra. Però bé, sigui com sigui, cada vegada som més els qui pensem que de camí ja només ens en queda un, i que algun dia, quan els meus nets, que tindran DNI català, em preguntin com ens van poder arribar a fer tot això, espero poder-los donar alguna resposta.

LA CANÇÓ: Benvolgut, dels Manel.

Anuncis

One thought on “El nostre és un país en guerra

  1. Aquesta frase de n’Heribert també em va tocar, i molt. Estic per repetir-la com un mantra a diari, perquè el dia a dia acabarà per fer-nos-la oblidar, de quotidià com arriba a ser el “subtil terrorisme d’estat” que practica el govern espanyol.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s