Homenatge al poeta Peremateu

Una tarda plujosa de primavera vaig enfilar els ferrocarrils de la Generalitat per adreçar-me a la casa on trobaria el Sr. Josep Perelló -també conegut com Peremateu- on durant els mesos de fred passa fora de la Bisbal de Falset, amb el seu fill i família. D’entrada, una capçanenca com jo ha de confessar que, fins pocs dies abans i prèvia cerca a Google, sabia ben poc de la persona a qui anava a entrevistar.

L’arribada a Sabadell va ser menys accidentada del que m’imaginava, i la càlida rebuda al pis de la família del Sr. Peremateu i la llarga conversa amb el poeta, va acabar convertint aquella en una de les millors tardes que he passat entrevistant algú.

Un rostre afable, modelat d’anys de fred i calor i vent i pluja entre les muntanyes i la terra de la Bisbal de Falset, i una mirada clara i tranquil·la. Aquesta va ser la primera imatge que vaig poder captar de Peremateu. Vaig saludar-lo i poc després vam començar a enraonar. De tot el que em va explicar en la més d’una hora de conversa, en destacaria tres coses:

  1. La seva capacitat autodidacta: és lloable arribar a escriure tota la seva obra, des de la riquesa del lèxic, amb una capacitat d’extreure i aprendre i prendre com a referents els grans de la nostra poesia (Verdaguer o Sagarra), i a més de tot això, que no és poc, fer-ho des del més pur autoaprenentatge. D’hores i hores de llegir, pensar, corregir i modelar les paraules exactes d’una breu idea sorgida a les hores de solitud al tros, i guardada immediatament i meticulosament en una petita llibreta de mà. Per arribar a casa, i plasmar-la en un paper en forma de poesia.

 Afirmar, com va dir ell mateix, que si “hagués nascut en una altra època, als 20 anys ja hagués escrit, i que segurament hauria estat un intel·lectual”, seria d’una clara pedanteria,  com no és el cas de Peremateu, ja que darrera de la seva afirmació hi trobem la contrastada qualitat en la seva obra.

2. L’amor pel país, per la “pàtria”, Catalunya. Em va dir que la política era pels polítics, i que li semblava massa complicada per parlar-ne amb profunditat. Però només en explicar-me com va viure la Guerra Civil, com es van viure els anys de post-guerra des del bàndol dels vençuts i des del catalanisme, amb una veu trencada per l’emoció, n’hi ha haver prou. Em vaig fer a la idea de l’abast de l’amor per al seu país.

3. Però sens dubte, si m’he de quedar amb una sola impressió del Sr. Peremateu ho faria per l’amor i l’afecte que va demostrar en tot moment per la seva dona -la qual també va estar present durant el transcurs de l’entrevista. Amb la precaució de no dir res que no sigui cert, acabaré amb unes paraules d’un fragment de l’entrevista que va dir el mateix Peremateu: “La meva senyora ha estat protagonista de tots els poemes d’amor que he escrit al llarg de la meva vida. Fa molts anys que estem junts, però jo me l’estimo igual que quan festejàvem. En aquella època me l’estimava més per alguna cosa, però ara me l’estimo més per una altra: jo amb ella sóc un home complet. I si em faltés ella algun dia em faltaria tot. Tinc uns fills que m’estimen molt, però sobretot és ella. He escrit molts romanços on ella n’és la protagonista.”

Fins aquí la meva impressió sobre algunes de les paraules que vaig poder compartir amb l’home que avui s’homenatja al seu poble, que l’ha fet ser qui és. Que passin molt bona diada i moltes gràcies per la seva atenció. I a vostè, Peremateu, per fer del Priorat una comarca més culta i lliure.

*Text llegit durant l’homenatge al poeta Peremateu a La Bisbal de Falset. 11 de setembre de 2011

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s