Civilització

Aquestes últimes setmanes de caos fan valorar, encara més, els primers dies de tardor. L’orde sembla que es vol començar a imposar i traiem de l’armari, a poc a poc, jerseis de màniga llarga, jaquetes de mig temps i amb sort, algun que altre mocador de coll. I el plaer immens de pujar al tren, direcció a casa, i adonar-te de sobte, en el precís instant que surts del túnel a Pradell de la Teixeta i les vies s’obren pas entre milers de pins verds i freds, que la civilització no es troba a la calor de Barcelona. Una boira blanca tenyeix Marçà, i les immenses vinyes del costat de la via són, després de més d’un mes d’absència a la comarca, de color marró i taronja. No es pot veure la Miloquera i el terra està humit i fosc. La sensació d’ordre és immesa i palpable des de dins del vagó. El tren fa la penúltima parada abans d’arribar a Capçanes i l’estació s’omple de viatgers amb ganes de quatre dies de casa. Arrenquem de nou i els últims tombs travessen camps d’oliveres, ametllers, granges, la carretera, i al final l’últim túnel. Les ganes de posar-se la jaqueta, fins a l’últim botó, notar el primer cop de frescor només en posar el primer peu a l’estació, mirar al voltant i pensar que res més semblant a un lloc civilitzat, tranquil i europeu.

LA CANÇÓ: …Even Though You re With Another Girl, de Trentemøller.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s