panoràmica

Des de la finestra del bus la panoràmica i el moviment és estranyament plàcid. Un ritme sincopat del motor del bus marca el tempo d’una tertúlia que no para de demostrar, dia a dia, que paguem a més imbècils per a què opinin sobre coses que ni saben ni tenen ganes de saber. A través del vidre, un noi prim, cabells foscos i lleugerament llargs, barba d’algunes setmanes, ulls foscos, pantalons amples però no en excés -per no poder pensar que no s’interessa pel seu aspecte- camina ràpid. El bus 78 parat està a punt de tancar les seves portes per perdre’s i encaixonar-se de nou enmig dels requadres de l’Eixample. Veu ràpidament que els segons s’acaben, i amb la motxilla a l’esquena s’impulsa i travessa deu metres i puja l’esglaó i posa els peus dins del llarg vehicle. Amb una sacsejada, el conductor arrenca de nou, l’espai és molt limitat i hora punta però per fi el noi sembla respirar tranquil. Encara no ha vist però, que en el seu esprint i per les presses d’agafar el 78, al mig bell mig del carrer li ha caigut un mocador, negre, llarg i que, francament, li deuria quedar d’allò més bé entre els cabells negres i el jersei d’un verd ben viu. Tarda uns minuts a adonar-se de la pèrdua. Després de rastrejar-se tots i cada un dels racons -aquells que es coneix tant bé per ser seus i bens seus- assumeix que es pot perdre qualsevol cosa en qualsevol moment però en el fons està tranquil, perquè, està al bus camí de la facultat i amb sort no farà tard a la primera classe del dia.

LA CANÇÓ: Fugir de l’Ou, de Maria Coma.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s