Nous independentistes i velles estratègies

En pròleg de Semblar, treballar, collir -recull d’articles del President Pujol dels últims 5 anys- Joan B. Culla sintetitza el que segurament és l’aproximació més real als canvis de discurs i de pensament del President Pujol d’aquests darrers temps. Ni el seu es tracta d’un “estirabot octogenari ni tampoc el reconeixement d’una condició amagada tota la vida”. Em refereixo, és clar, a la seva suposada condició de nou independentista. Com diu Culla, “es tracta d’una rectificació sincera i dolorosa, imposada per la involució del marc estatal, i que -Pujol és sempre Pujol- no s’allunya del mainstream de l’opinió catalanista.”

És evident, com costaten les reflexions de Pujol i veiem també tots, que en ben pocs anys estem vivint un dels canvis discursius, de paradigma i d’horitzó polític més grans dels últims tres segles. Trenta anys de consolidació democràtica a Espanya ens han fet mirar al mirall i no som com el que ens hagués agradat veure’ns en fer-nos grans. Ens veiem com el nen llest però marginat de classe, i això no agrada. I no agrada i no ha agradat ni als convençuts de sempre, ni aquells qui fa anys haguessin firmat per trenta anys més l’Estatut de 2006. I aquí hi cap gairebé tot el país.

Culla parla del que és la clau de volta del canvi de paradigma de Pujol: el mainstream de l’opinió catalanista. Encara que molts voldríem veure el país independitzat el 2014 som conscients que el procés de maduració encara ha d’acabar de culminar i que d’aquí menys de 10 anys ja tindrem sobre la taula un referèndum oficial impulsat pel Govern català. Estem cremant etapes tant ràpid que costa creure que això, a mig termini, no pugui passar.

Mentrestant però, i per anar fent caminet, fóra bo que els independentistes comencem a canviar el discurs per un de semblant al de l’SNP escocès. Recomano d’inici a fi la lectura del document Your Scotland, your referendum–, ja que sovint, i més per passió que per reflexió, omplim articles amb paraules com roptura, conflicte, divisió -i que són lògics perquè no ens falten motius-, però seria bo, per començar a construir la idea de l’endemà, començar a llegir, per tots els diaris i tertúlies del país, idees semblants a aquesta. “Much of what Scotland will be like the day after independence will be similar to the day before: people will go to work, pensions and benefits will be collected, children will go out to play and life will be as normal”. Estem guanyant la batalla del discurs i falta començar a guanyar la batalla de la normalitat.

LA CANÇÓ: Strangers, de Portishead.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s