Llavors entre nosaltres encara es parlava de poble

“A casa del company ens varen donar un dinar suculent, servit al mig del carrer, traguejant d’un porró de vi negre, voltats de curiosos que també traguejaven i comentaven amb nosaltres les batalles del dia. El fet que jo fos estudiant em donava als seus ulls una espècie de categoria. Ells creien que tot això representava un esport per a mi, mentre que per a ells era una cosa diferent, una cosa més fonamental. Ells, els treballadors, tenien la sensació que havien lluitat pel seu pa i pel seu treball, i havien guanyat, o almenys iniciat, una revolució social. A mi no m’hi comptaven en tot això, ni en el pa que tenia sempre a taula sense haver de suar-lo, ni en un treball que estava supeditat a uns amos, ni en una revolució social que només podia ser per als assalariats. Per a tots ells era innegable i indiscutible que s’havia realitzat amb aquella victòria, una revolució social. Tenien les armes i la força i no se la deixarien prendre.

Era innegable, per als treballadors i per a tothom que pensés una mica, que la Generalitat també havia estat, en certa manera, vençuda, aquell matí, als carrers de Barcelona. Els treballadors tenien als seus dits la victòria contra la reacció, i, per tant, contra els burgesos, fossin del color que fossin. Era evident que les antigues estructures polítiques, per molt esquerranes que fossin, també havien sofert una derrota aquell matí. […]

Un estudiant, i per tant, segons ells, un fill de burgesos, amb telèfon a casa (això de tenir telèfon propi en aquells temps era un luxe, un refinament dintre de la classe burgesa), que havia lluitat al costat del poble, de la revolució del poble, que anava en mànigues de camisa, amb pistola al cinturó dels pantalons, que menjava amb ells i bevia amb ells estava disposat a morir amb ells. Llavors, entre nosaltres encara es parlava de poble, de fills del poble, com a la Marsellesa, no com a la Internacional. Llavors, des d’aquell moment, es va començar a popularitzar els fills del poble dels himnes anarquistes, una mica diferents dels de la Marsellesa i de la mateixa Internacional.”

MANUEL CRUELLS a “La societat catalana durant la guerra civil”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s