La mateixa llum intensa

Vam retallar Europa, vam resseguir la línia pels puntets i com bons alumnes, sense tremolor aparent a les mans. I ben aviat vam tornar-la a cosir, de tornada, no sigui cas que hi deixéssim ferida.

Hores i hores de paisatges per fotografiar i presumir d’haver viscut. Des d’un vagó de tren i amb l’iPod estancat al l What Is And What Should Never Be -ves quines aleatorietats, no?- del magnífic How the west was won.

I descobrir de nou i sense voler, tranquil·lament, aquella llum intensa. Per què el que desitgem, s’acosta sovint i massa precipitadament dins nostre a un cúmul d’angoixes i febleses personals mal resoltes.

De desconeguts que resulten ser conegudament apassionats i vius. I tot l’univers que dibuixen amb el que diuen i no diuen, de sobte passa a ser l’exacte resum del que voldries poder descobrir durant molts i molts anys.

Aquella mateixa llum intensa de sentir-se viva a través dels altres. O com a mínim, de la imatge que ens hi sembla projectar.

Mil quilòmetres que vam retallar i cosir amb un paisatge que primer era ben nostre i que després ja va ser simplement europeu.

Per què sabem que les coses que realment ens agraden mai acabaran sent-ho del tot.

LA CANÇÓ: Els crits, de Mishima.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s