Els valors de Bola de Drac

Aquells qui rondem els 25 podem fer, aquests mesos, un dels exercicis més curiosos: retrobar-nos amb el berenar de després del cole de quan teníem 10 anys. Aquella mateixa sensació d’embadalir-nos, amb l’entrepà al plat, contemplant les inacabables escenes del Torneig de les Arts Marcials. I no s’obliden per anys, messengers, facebooks i twitters, Losts i How I meet your mothers que hagin pogut venir després. Per a molts Bola de Drac ha representat la serie de referència de la nostra infància. Aquella cua marró de mico i la genial innocència del Son Goku. El marranot i les revistes del Follet Tortuga, els somriures inacabables del Krilin i el descobriment del seu seu no-nas en un combat davant d’un gegant brut. I tots també recordem el mítics intercanvis de cromos de la serie, que ens feien ser els nens i nenes més afortunats del món, quan teníem aquell que costava tan i tant de trobar. I per sort, ara una mica granadets, podem reviure la sèrie de la nostra vida amb uns ulls -i ulleres una mica diferents-. Tot allò que ens va fer grans i, en part, fa que siguem com som ara. Divertidíssim, per cert, seguir el #boladedrac3xl per twitter. Tot sovint esdevé una experiència d’investigació sociològica.

I sembla ser que durant la primera emissió de la sèrie, ara farà 20 anys, va existir un debat intens sobre la conveniència d’emetre aquesta sèrie per a un públic tant jove. És força evident que veure sagnar el nas d’un vell que ha vist unes calcetes, no és el més ortodox per una criatura de set, deu o dotze anys. Però més enllà d’això i de la violència que hi ha en tots els capítols a través dels combats- s’entreveuen i es capten uns valors -que tot i sovint ser descaradament masclistes- apropen a una realitat que els nens han de conèixer. La idea del bé i el mal, poder escollir entre la justícia i la injustícia, o l’amistat, o l’amor, l’esforç, la perseverança, la disciplina, el sentit de l’humor, l’erotisme, el respecte a la gent gran, a les tradicions, o a la història i a les llegendes populars. Tot això és fàcilment identificable en una serie com Bola de Drac, i mirant com estem tots plegats als 25, tampoc som ni més violents i ni més pervertits que els nostres pares. O no especialment més.

LA CANÇÓ: Codex, de Radiohead.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s