“Agafin el primer vol a Londres i a servir cafès”

Francesc Xavier Mena, Conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, ha tornat a ser protagonista d’una polèmica per una intervenció en una Sessió informativa de la Comissió de Polítiques de Joventut de Parlament de Catalunya. El polèmic vídeo es titula “Agafin el primer vol a Londres i a servir cafès”.

Probablement, i acceptant que la frase és prou contundent i ben trobada, no m’hagués despertat cap interès si no fos pel número de twitts que va generar automàticament entre els cadellets dels partits allí directament interpel·lats: pocs minuts van tardar a engegar una campanya per twitter amb el #MenaMarxaTu.

Abans de res i sigui dit d’entrada, que conec personalment alguns dels qui van parlar amb el conseller aquell dia, i que valoro, per sobre de tot, la seva feina i dedicació als respectius partits. I també sigui dit, que segurament els més ben preparats d’allà, són els qui per qüestions ideològiques no acabaré votant mai.

Sigui com sigui però, després dels 30 segons de la intervenció del Mena, em va quedar certa cara d’estupefacció en veure que no havia estat mai tant d’acord amb algú en tant poques paraules. L’allau de crítiques al vídeo em van semblar d’un baix perfil que commovia, així que vaig decidir veure sencera la intervenció del Conseller, per què si alguna cosa tenim els 13alacarta és cert sentit del xafardeig, encara que alguns li diguin curiositat.

I en veure la intervenció sencera, les crítiques no només em van semblar d’un baix perfil per la forma, sinó pel fons. Que si retallades, que si atur, que si precarietat. I que tot això està molt bé de dir, però ja les sap tothom i el mateix Conseller les destaca com a “drama laboral i personal dels joves”.

Però Mena és passa tota la seva intervenció expressant una idea clau, que és per a ell la formació, i especialment en idiomes: “una estada formativa o laboral a l’estranger, ni que sigui servint cafès, és enriquidora, sempre que no sigui obligada.”

Des del “millor no ser fatxenda” fins a “he estat temptat de donar el seu paper, Sr. Coto, a la Ministra Fàtima”, les respostes de Mena són gairebé totes per emmarcar. I no ho són només per la seva gesticulació, eloqüència, i claredat, sinó per la seva contundència. Més que un conseller davant d’una comissió semblava un professor davant dels seus estudiants de màster.

Tothom a tot arreu ha de fer la seva feina, i fins i tot l’oposició d’un Govern ha de fer d’oposició del Govern de torn. Però una cosa és pensar, debatre i criticar, i l’altra és treure de context unes paraules amb un vídeo de trenta segons i una campanya de twitter, que fins i tot descontextualitzades són les més afortunades que s’han dit en molt temps en polítiques d’ocupació juvenil.

* Article publicat al portal 13alacarta.cat

LA CANÇÓ: No need to worry, de Cactus.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s