Hola, Escolto Rachmaninoff i vaig a Sónar Festival

David Carabén, líder i cara visible dels Mishima, deia en una entrevista a MondoSonoro que “El gust musical com a criteri per a jutjar una persona és una tonteria que es treu follant.” S’hi pot estar d’acord o no, però el que sí que està clar és la música no només determina amics i relacions, sinó que també ajuda a graduar les intel·ligències del nostre entorn més immediat. I que no es confongui això amb la superioritat moral dels grupies modernillos amb les seves samarretes festivaleres. Trobem grans genis en qualsevol dels estils -començant per Lady Gaga i acabant pels solos de Jimmy Page- o absoluts insults a la intel·ligència i al bon gust com Pep Sala o Justin Bieber. No és, per tant, una qüestió de millors gèneres musicals, sinó de persones amb més grans dosis de sensibilitat; que siguin capaces de captar allò realment bo i interessant de cada un dels estils. És per això que sorprenen alguns grans amics melòmans, amb inacabables prejudicis sobre esdeveniments com ara el Sónar Barcelona. Que si tota la música sona igual, que si tot és façana i és només un reclam d’estètica progre per guiris, i un llarg etcètera de crítiques. Totes elles, clar, fruit del més absolut desconeixement. Hauria de ser d’obligada assistència passejar-se per qualsevol dels espais i programacions de dia que organitza Sónar Festival. Per entendre que la música no és res més que un ésser viu, i que és allí on està naixent allò que escoltaran els nostres nets d’aquí 50 anys. S’ha de ser prou humil per veure, com va fer el vell Haydn l’estiu de 1804 dient “Everything is different from today”, quan va acabar d’escoltar l’Eroica de Beethoven, obra clau que va donar pas al romanticisme musical deixant enrere el classisme. Així que, aparcant els complements cool de les ulleres de sol, les bosses de marca i les ralles de coca a les sis de la tarda, és innegable que Sónar Festival no només és un dels grans esdeveniments culturals de la música electrònica, sinó que, a més a més, és capaç de posar Barcelona al centre del món  per uns dies en l’avantguarda cultural i artística.

LA CANÇÓ: The lemon song, de Led Zeppelin.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s