Del robot a la Plaça Artur Mas

Ni el més gran dels optimistes hagués pogut pronosticar que un fill de la petita burgesia del calla-i-no-t’enredis-, amb quatre idiomes i crescut entre els ambients universitaris posh dels 80 i de la Barcelona pre-olímpica, i aparentment allunyat de la lluita anti-franquista universitària, estaria avui liderant el procés més radicalment democràtic, pacífic i complex de la història de l’Espanya moderna. Vist en perspectiva, però, potser només qui ha pogut olorar durant dècades la ferum les clavegueres d’Espanya, ara pot pretendre entrar-hi, enfrontar-s’hi, i després de tot, sortir-ne viu. Enfrontar-se a tot allò que entenem com a poder d’Estat, el poder espanyol. Aquells poder forjat durant segles i ara es materialitza en munts de cocaïnòmans encamisats, de sopars de 200 euros, i de sotanes, militars i negocis tancats en sopars benèfics. Tota aquella elit que té qualsevol país i que durant tantes dècades hi vam picar tantes esquenes. Un home que, a mitjans dels noranta, va mamar i semi-parir el pacte del Majestic, i va repetir, per activa i passiva, que suposava el pas més significatiu de l’autonomia de Catalunya. L’home que l’any 2003 era vist com el nen-pijo-robotitzat del Pujol i que estava allà per recollir les engrunes de la bèstia que s’enretirava. Però que, malgrat tot, va guanyar dues eleccions i només va esperar veure desplomar el Tripartit des de l’escó de l’oposició, cafè en mà i crispetes a l’altra. I entre tot, una negociació de l’Estatut i visita a Madrid amb foto inclosa, que va fracturar completament el nacionalisme polític català. Però passades dues legislatures i començada la crisi econòmica, les portes de Palau es van obrir, gairebé soles. Unes consultes aparentment freaks, la sentència 31/2010, el 10J i, finalment, l’ #11s2012 va posar punt i final a aquesta gran farsa del pacte fiscal que ni el Duran es podia arribar a creure. Bé, el final d’una farsa, o la sensació d’haver tingut, per fi, la conversa del Carinyo, hem de parlar. Artur Mas i Gavarró, l’home que havia de substituir el pujolisme, resulta que ha superat el mestre, i ha arribat el dia en què a Catalunya, ja hi ha més Masistes que Pujolistes.

 

LA CANÇÓ: Lucille, de BB King.

Anuncis

4 thoughts on “Del robot a la Plaça Artur Mas

  1. Molt bon escrit! No sé si en Mas ens defraudarà, però des de l’11 de setembre fins ara (o des de la seva investidura a final del 2010 fins ara) ha demostrat tindre talla política, intel·ligència i fermesa. Si continua així tindrà el seu lloc a la història.

  2. Disculpa, Lidia, però crec que has estat víctima de les “opinions publicades” i dels “desitjos, sempre interessats, d’un quants, de molts. Les mentides repetides fan adeptes. I a aquest gran i petit pais se n’han dit i inventat moltes. Sempre sectàries. Sempre es bó conèixer les coses i les persones directament. Sempre. O intentar-ho. O anar humilment a demanar opinió/consell a gent que conegui directament, i de fa anys, al personatge que et rocupa/okupa. Per molts programes del Polònia (pagats amb els meus impostos,…i els teus,…..) que fent grazieta sectària soleriana (subvencions multimilionàries dels tripis a la seva butxaca) que volguessin fer creure que en Mas era robòtic, mentien, mentien rotundament, i en Soler i la seva troupe molt ben pagada ho sabien. Mentien al 100%. l’Artur Mas d’ara, President, es el mateix Artur Mas de fa 15 ó 20 anys. Amb mès experiència..i una mica mes de poder, però substancialment idèntic. Els seus valors d’ara son els mateixos de fa 20 anys. Ja se sap, una bona informació ó una bona i honesta font d’informació informada, val més la pena que tota la graella de les teles i tota la opinio publicada (que no pública) en la seva gran majoria sectària,deshonesta o senzillament errònia per manca de capacitat.
    La realitat no sempre s’imposa però gairebé´sempre. La gent , passats els 30, no fa ja mai canvis copernicans.I l’Artur Mas no ‘ha fet cap, de canvi important, en les darreres dècades.

  3. Xavier, molt d’acord, gràcies! Andreu, els valors d’en Mas poden ser els mateixos, i no m’atrevia aquí a jutjar-lo per això: la caricatura ha estat més aviat un joc literari. Però sí que buscava “jutjar” els seus fets, més que per les seves actituds. Gràcies!

  4. Disculpeu l’offtopic, però estic buscant videos de la caricaturització d’en Mas com a robot. Recordeu quin programa era? No era al polonia, crec. No era en un del buenafuente quan estava a tv3?

    algú em pot ajudar?

    merci!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s