The greatest rock’n’roll band of all time

Anglesos i americans fa moltes dècades que es tenen un per l’altre com el parent estrany que tothom té. Aquell a qui veiem molt de tant en tant i que saludem en algun dinar, amablement, però amb certa distància. Que sempre ens ha semblat rematadament estrany per ser un dels nostres. Però passen els anys i no el volem perdre de vista. I és clar que un creu que l’estrany sempre és l’altre.

2 de desembre de 2012. Washington D.C. Vestit amb americana negra, gens particular, i un corbatí, barba de modern i rialla sorneguera. Jack Black, apareix a l’escenari i el comediant i actor és desfà, inmediatament, quan pronuncia la seva primera frase a la Gala del Kennedy Center Honors. ‘The greatest rock’n’roll band of all time. Better than The Beatles. Better than Stones’. I en una butaca, al fons, expectant i somrient, el 44è President dels Estats Units.

Traslladem-nos a l’any 1966. Escenaris i LSD. Nova York, el bressol de la contracultura. Però va haver de ser el mànager anglès dels The Animals qui portés a Londres el millor guitarrista de la història. Un joveníssim, negre i americà Johnny Allen Hendrix. I dos anys més tard, i per justícia històrica potser, va haver de ser la gira americana del 68 qui catapultés els anglesos Led Zepplein a esdevenir la millor banda de rock de la història. Allò de que el l’estrany és sempre l’altre. Però no per això, més imbècil.

Tornem a Washington D.C. Una sala clàssica més anglesa que americana. I a dalt, a la dreta, tres homes -i n’haurien de ser quatre- asseguts amb americana anglesa. Page amb uns cabells tant blancs i tant sempre perfectament recollits. Després de 40 anys continua sent el guitarrista més ‘well-dressed’.

Robert Plant, John Paul Jones i Jimmy Page van ser guardonats aquella nit per haver contribuït tant fonamentalment en la cultura nord-americana. I sent, és clar, anglesos. Van ser homenatjats com potser mai arribaran a fer els mateixos britànics. Poques paraules, i molta música. Unes versions de Rock’n’roll i Ramble on justetes, però un immens Lenny Kravitz amb el Whole Lotta Love. I una versió impecable de Starway to Heaven amb veu femenina.

Així que, sigui o no per calcul geopolític, és elemental reconèixer la contribució cultural que ha aportat a la història, molt més enllà del paradigma anglès. I sobretot molt més enllà del paradigma generacional dels 70. Si hi feu un cop d’ull veureu Plant, el millor cantant de la història del rock, plorant d’emoció. O un Barack Obama cantant el Whole Lotta love i donant copets a l’espatlla de la seva dona.

Article publicat a la secció Cultura de El Singular Digital.

Anuncis

One thought on “The greatest rock’n’roll band of all time

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s