#PS13

La setmana passada corria pel tuiter un pretensiós #bestfestivalever. Pretensiós i prou repel·lent. I sembla que fins i tot van organitzar una festeta per presentar cartell. Modernet amb aifon per aquí i ullera de pasta per allà. El típic acte on sempre hi ha més gent que persones a la sala. I jo en aquest no hi era. Però vist un, vistos tots. Faranduleria com a mode de vida. Ja aniria sent hora de canviar la cosa aquesta, tant nostra i catòlica, de la ostentació gratuïta amb camisa de quadres.

I tot aquest papalloneig institucionalitzat faria una mica d’angúnia si no fos per què hi ha gent que fa molta i molt bona feina. Per això, un tio que té tan poc a veure amb nosaltres, el compositor i DJ danès Trentemøller, va postejar al seu Facebook un “Wow, this is with no doubt the coolest line up I have seen for a very very long time! What a festival!”. És evident, doncs, que no és el millor festival del món. Però, probablement, és el nostre millor festival.

Així que, com cada primavera, el Parc del Fòrum s’omplirà de concerts, cues i clar, de certs espècimens socials. Alguns fàcilment identificables: modernillos, guiris i puretes. I també -i que són els més entranyables-, el puretes guiris modernillos. I tots ells, vagin o no pels racons ensumant amb targetes de crèdit, acabaran menjant frankfurts amb ceba caramel·litzada -i regalimant de ketchup- a les dues de la matinada. I que tots, arribats a certa hora i sense excepció, s’atreviran amb l’anglès. Ei, i amb il·lusió.

Però el fenomen modernillo, agradi més o menys -i en aquest tipus d’esdeveniments especialment- desperta tanta mandra com reconeixement social. Agrada molt la diferència i la cultura underground. Allò del “I listen to bands that don’t even exist yet”. Però al mateix temps, tots en mode tribu, tant fàcilment reconeixible, de la pantomima hipster.

Per tant, que no us prenguin el pèl, en aquests tipus d’esdeveniments. De la mateixa manera que l’Instagram no et fa fotògraf, aquests festivals no et fan -ni per casualitat- ni entès ni interessat en matèria modernilla. De fet, desconfieu del qui us digui que coneix més del 30% del cartell. O bé us enganya, o probablement haurà perdut amics de tantes tardes a YouTube. Així que, porteu o no camisa de quadres, cap altre consell que el de deixar-se seduir per aquest immens festival. S’ho valdrà. Que n’hi ha que s’ho hauran de mirar en Streaming. I com va dir algú, esperem que tothom conservi la seva acreditació fins diumenge.

I listen to bands that don't even exist yet

* Article publicat a El Singular Digital.

LA CANÇÓ: Lies, de The Black Keys.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s