“They can understand us talking Liverpool”

Després de la reina, The Beatles són de llarg el segon símbol nacional britànic. Per davant de Shakespeare, o la selecció nacional de futbol. I és un prestigi nacional que s’escapa dels paràmetres estrictament musicals. I fins i tot dels culturals. Quatre nois que encara aglutinen a sales de cinema d’un diumenge al matí, generacions de vells carregats de calers, i joves amb samarretes d’AC/DC. I a 10 pounds l’entrada.

“Look, if we can understand a f****** cowboy talking Texan, they can understand us talking Liverpool”. Així responia McCartney, el guapo dels Beatles, a Richard Lester. Després de proposar traduïr els diàlegs de The Hard Day’s Night a l’accent americà.

Hard Day’s Night són dues hores de pel·lícula per entendre gran part de l’últim segle del Regne Unit. Entre un viatge de Liverpool i Londres, i un rodatge a un plató de la capital britànica. Una black-and-white comedy. Un retrat de 1964 que va molt més enllà de la banda. És un perfecte i divertit resum social. Silencis, una gesticulació sempre calculada, d’humor anglès. On apareix l’alcohol i desapareix el please, el could, i el should i el for me. L’absurditat feta cultura. Go out! a ritme de Can’t buy me love. Un rock and roll que, per un segons, posa la seva música a l’alçada de la seva fama.

The Beatles no és al meu entendre la millor banda de la història, però potser sí la més rellevant i modesta. Fragments divertidíssims d’història contemporània a ritme del fussy Ringo Starr.

thebeatles

* Article publicat a El Singular Digital.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s