Al pub on Kylie Minogue va demanar una pinta

The Dirty Duck és un pub del segle XVIII a Stratford-upon-Avon. En una de les poques ciutats d’Anglaterra on el sector serveis és encara ocupat, majoritàriament, per anglesos. Al cor dels Midlands: nord d’Oxford, sud de Birmingham – una mica com la nostra terra ferma, però en versió pija. I verda. Allí on els conservadors arrasen per vici, i les habitacions són més cares que en una zona 2 de Londres.

Un poble casi-com-Vilafranca, 25.000 habitants. I conegudíssim per mantenir dreta la casa on va néixer el millor dramaturg de tots els temps. Viuen per ell i d’ell: 3 milions de visitants cada any. I Repeteixo: en una ciutat de 25.000. Stratford acull una de les millors companyies de teatre angleses, i probablement també europees: la Royal Shakespeare Company.

El Dirty Duck va canviar de nom gràcies als militars que s’hi van allotjar durant la primera guerra mundial, i des de fa unes dècades, després de les funcions al teatre, acull moltes de les estrelles que hi actuen. – For many decades, the celebrity count has been consistently higher than in any pub outside London. Peter O’Toole drained a yard of ale here and, more recently, Kylie Minogue pulled a pintExplicava The Telegraph.

En aquest pub, diguem-ne, una mica especial, tenen lloc dos cops al mes algues venues amb artices locals. Com ahir, al vespre d’un diumenge de juny. Cosa que, entre d’altres, vol dir llum fins les 11:30 de la nit.

Un noi prim, vermell, extremadament ros. Una placidesa estranya, que sembla que no hi sigui. Assegut a la taula de so, no més de 18 anys. Es fa dir Chris and Guitar – un nom zero comercial. Però arreplega la guitarra, 30 minuts d’actuació i comença a gravar loops amb els pedals. 5 minuts i s’ha posat el públic a la butxaca Es mou però no estressa. Quan acaba, altres nois que tocaran després s’apropen i el feliciten. Ell -o com els 10 altres adolescents que van tocar- són exemples de nois i noies que potser no arribaran mai a ser mai coneguts. Però la qualitat és tant alta, i en són tants, que 2 hores de concertamateur explica molt bé com funciona l’engranatge de la indústria musical al Regne Unit.

image_2

Article publicat a El Singular Digital.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s