La caspa com a símptoma: La cultura pels quatre de sempre?

Algú sap què és L’hora del lector? Jo tampoc. Així que podem començar.

La setmana passada es va col•lapsar l’accés a Núvol.com – el digital de cultura. Bona senyal: tenir ganes de llegir i discutir endreçadament sobre cultura ens fa més europeus.

Resumint, l’article en qüestió venia a dir que no s’ha d’encomanar la transmissió de la cultura a mans de gent frívola. Deixant de banda la discussió entre transmetre i explicar – una que només ha estudiat Kant i de pas a Ciència Política II – si que li sembla una frivolitat, posar al-mateix-sac-de-frívols Bibiana Ballbè, Toni Soler i MIQUEL CALÇADA.

L’article deia que la fórmula-Bibiana era un símptoma de “barrila, riure, frivolitat i lleugeresa” de la nostra societat. Jo de lleugeresa -a banda de l’espectacle grotesc del #bbatom- només en vec amb la poca roba que acostuma a portar. Crec que el Bestiari és una de les millors apostes de Televisió de Catalunya. I de llarg. Malgrat que si canviéssim l’adjectiu egocentrisme perballbenisme ens entendríem igual.

Però el problema no és ni la Bibiana, ni el Soler, ni el Calçada. El problema és dels qui han estat davant de les càmares durant anys, i ara s’adonen que n’hi ha que ho poden fer millor. Per què les capelletes al nostre país estan bé fins que s’acaben.

Fa 20 anys fer fotografies era carrincló. Fa 10 anys, amb l’aparició del Flickr ja era de hipsters. Ara, amb Instagram, resulta que en som molts més -també amb grans dosis de mal gust-, però també amb molta més creativitat. Les noves tecnologies no ens fan més llestos ni creatius, però ens apropen noves eines que podem aprofitar i crèixer.

Fixeu-se amb l’Sputnik. Mai un programa tan suposadament innovador sobre música havia sigut tant dolent, amb tanta poca audiència i en antena durant tant temps. Com El programa del lector. Un espai per suposat pensament lliure, de debat cultural sense ungles pintades de vermell. I sap greu recordar-ho, però ja no n’hi ha prou en ser i dir coses intel•ligents. Han de semblar interessants. Necessitem reinventar la lògica-adoctrinament del professor parlant davant de 200 alumnes. I aquesta és la gràcia del Bestiari.

A aquestes alçades doncs, ens hauríem de plantejar la major. Que no és qui transmet o explica la cultura. Sinó de què ens serveix a tots plegats. Polònia està transformant la nostra societat? El Bestiari Il•lustrat crea un ambient idoni per explicar fragments del nostre som? La gent té més eines ara per ser crítics que fa 10 anys? Jo no en tinc cap dubte.

Recomanaria doncs, a tots els qui no són trucats per parlar de cultura anymore, que s’apuntin a un curs de guionista i apliquin pel Bestiari Il•lustrat. Potser sí que necessitem més guionistes que hagin estudiat Kant, de la mateixa manera que no necessitem Bibianes dirigint el Santa Mònica.

bestiario-ilustrado_bigArticle publicat a El Singular Digital.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s