Pony Bravo i la ‘Aseituna mirando al so’

Salmos 52:8. Una bateria, un baix: 3 minuts a ritme sincopat. Inalterable. I llavors: “Soy un olivo. Soy un olivo. / Aseituna mirando al sol“. I no és fins al minut i mig que te n’adones que és un genuí accent sevillà qui teixeix la lletra. – “El financiero se aproxima lentamente hacia tu padre /tu padre no lo ve venir /financiero /cazador certero”. Aquests dos minuts expliquen tan bé tants segles de l’Espanya rural, que te n’adones que tenir coses a dir depèn fonamentalment del que t’envolta. I com Pony Bravo només pot brotar a un lloc com Andalusia.

Diuen que fan post-punk, però costa una barbaritat posar cap etiqueta. Un funcky distret, rastres de música africana -per què hi ha poques coses més genuïnament africanes que Andalusia-. Un rock estrany, magníficament composat, altes dosisd’improvització. Escolteu el directe gravat a l’Heliogàbal. Puritans, absteniu-se, gràcies. Versionen Manolo Caracol, i de quina manera.

I a més que uns magnífics músics – és una de les bandes amb el millor protagonisme del seu baix-, l’humor i la picardia hi són tan presents, que fan fins i tot bones les llestres antisistema sobre drogues, polítics i súper-brokers: “Monsanto, Monsanto /has invertido muy bien.”

Tenen tres discos. I tots disponibles gratuïtament des del seuweb-segell discogràfic. Repasseu coses com Fingers– aquest cop en anglès. Al meu entendre, Pony Bravo són una de les millors aportacions culturals de la darrera dècada.

Imatge

Article publicat a El Singular Digital.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s