Global Gathering 2013

Suposo que no pots dir que has viscut al Regne Unit fins que no has anat a un festival de 200 lliures i a 5 la llauna de birra. Vam creuar prats d’ovelles, a quinze minuts de casa, com qui puja a l’autocar que t’ha de portar de colònies. Ple de guiris, que aquí a dalt no són guiris. A l’entrada, grans contenidors amb un Drug Amnesty ben gros i pocs metres enllà, Spaniels rastrejant tots els visitants. Sacs de dormir i tendes incloses. No havia vist mai tantes furgonetes de policia juntes. Ni a les manis del 15M. Els anglesos s’han guanyat la fama -i ben merescuda- dels més violents i impresentables quan van de festa. Per alguna cosa mitja Warwishire Police era al Long Marston Airfield. Un Camp d’aviació de la Royal Air Force construït a la Segona Guerra Mundial, i que ara allotja un dels festivals més importants de Dance i electrònica del Regne Unit.

A jutjar pels vídeos promocionals del Festival, la qualitat estava garantida. Però fer-ho pels vídeos extremadament populars i comercials del seu line-up, feia una miqueta de por. Por de trobar macarres, impresentables, i el pitjor que pot oferir el clubbing anglès. Però tota suposició era mentida. Tot prejudici un gran engany. A part de les noies que van passar per la perruqueria -per uns probables 90 pounds- just abans d’aterrar a Long Marston – Es tracta d’un festival i d’una públic increïblement easy-going. Dins d’una sala-bunker per a menys de 100 persones, a quaranta graus, tots votant, ningú empenyia, amb un impressionant dubstep. Disfressats, i no de modernillos. De dracs i Pikachus. Fins i tot vam veure un Where’s Wally. Aquí a dalt, si vols fer el numeret, no cal pintar-se el cabell rosa. Només cal anar amb motxilla. S’adonareu que aquest costum d’anar amb bossa és una qüestió exclusivament continental. Però també tenim coses en comú: com els barrets de palla i ulleres de sol a les 12 de la nit.

Una explosió de llums i so -encara que no comparable amb la de Sónar. I després dos dies i vuit carpes de colors, un descobriment per sobre de la resta: el del London-based electro DJ of Turkish Cypriot descent, Erol Alkan. El millor que pot fer un músic és fer entendre i gaudir la música, especialment a aquells qui no estan acostumats a escoltar-la. Aquesta és la grandesa de Vivaldi, Mozart o els Beatles. I és el que hauria d’aspirar a fer tot músic. Per què salvant totes les distàncies, això és una mica el què va fer Alkan al Global Gathering. Un públic gens indie que va escoltar Be above it, un rework dels Tame Impala, i d’una forma natural, va convertir la seva hora i mitja en la millor sessió de tot el festival.

67613_10151619712104755_1101419748_n

Article publicat a El Singular Digital.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s