“Los Tiki Phantoms” passant pel Pop Ràpid

Si som on som com a país, no és només per la sentència del TC, pels 8 anys d’Aznar o pel dantesc “Apoyaré el Estatuto que salga del Parlamento de Cataluña”. Com tampoc som on som només per la feina d’Òmnium o l’ANC.

El nostre jo ve d’antic. Però les noves formes que hem sabut crear per reinventar-lo, entendre’l i difondre’l, expliquen en gran mesura per què ja hem arribat fins al cap del carrer: hem acabat sentint-nos projecte d’una cosa diferent, i volem saltar la paret. Per què l’1,58 no és cap altre que els anys que ens queden per fotre el camp d’Espanya.

L’any 1999 – quan els que ara en tenim 25 fèiem primària – TV3 va llençar la sèrie d’humor més bona que s’ha fet mai en català:Plats Bruts – comprovin la llista del més vistos aquesta setmana al 3alacarta. I uns anys més tard, vam tenir un professor d’Universitat que s’inventava paraules en alemany i castellà per als nostres apunts. Però que malgrat tot era intel·ligent. I un dia ens va venir a dir que programes com Polònia o Plats Brutsestaven fent més per la independència de Catalunya que frases i campanyes a l’estil Espanya ens roba.

“Pop Ràpid és una sèrie molt bona!! D’aquelles que si vinguessin de fora i en anglès, tothom en parlaria. Doncs no, és CAT i és un#must.” Llegia fa uns dies pel tuiter. La idea de recrear una sitcom amb modernets a un bar de Barcelona era, tard o d’hora, d’esperar. Que ja sabem que és un cau de moderns tan important com el de París o Londres. El que no era tant clar però, és que la idea de fer una sèrie sobre aquest tòpic fes realmentgràcia. I que, a més, fos intel•ligent. A Pop ràpid no només demostren la capacitat d’agafar un mirall i disparar-hi. És fer-ho de manera que interpel•li àcidament, però al mateix temps amb elegància. Atenció amb els resums pseudo-filosòfics i vitals del Toni – el cambrer-del-bar-l’Estraperlo- al final de cada capítol. – Em recorda tot sovint la primera temporada d’Arròs Covat. Quan en Xavi i les seves reflexions feien gràcia de debò.

Pop Ràpid no només són bons actors i un guió fet des del més coneixement. Un món de modernets, joves i música ple de misèries, contradiccions i m’imagino que també amb força nota autobiogràfica. Pop ràpid també és una fórmula molt vàlida per explicar el nostre som. De quina manera fem el ridícul, però també de quines coses ens podem sentir orgullosos. Entre escena-i-escena de sexe, conversa pseuo-intel·lectual i ullera de pasta, ens trobem amb petits concerts gravats en directe. Tots d’ells, m’atreviria a dir que de l’escena musical barcelonina i catalana. I tot repassant la primera temporada de la serie, ensopeguem amb un directe de la millor banda catalana de rock’n’roll que he escoltat mai. Disfressats d’esquelets. Es tracta de Los Tiki Phantoms. No hi trobem lletra, poc rastre del nostre jo. Per què resulta que no canten. Una llàstima, per què si ho fessin, estaríem parlant possiblement de la banda amb méstalent i més projecció del nostre panorama musical.

tiki-phantoms

Article publicat a El Singular Digital.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s