Who likes to rock the party?

Et recorre el cos la sensació d’estar fent història. Aquell instant en què fas el descobriment musical de l’any. T’acaba de passar pel davant el millor videoclip, el millor fragment de Youtube. Per què algun amic despistat t’envia un enllaç. O per què els suggeriments de YouTube són el millor invent del segle. I és en aquell moment, en el què obres Facebook, escrius a l’spotlightFlight of the Conchords. I tot s’ensorra. El-somni-perdut-de-descobrir-abans-que-ningú. Almenys quinze amics ja són fans de la pàgina oficial a Facebook. Baixes definitivament del núvol i t’adones que, per enèssim cop, sempre hi haurà gent més friky que tu.

El millor del món anglosaxó és que no tot s’acaba amb l’estrès business-business-business d’anglesos, britànics i americans. Així que si et proposes volar al punt més llunyà del planeta et trobaràs un parell d’illes grans i uns 4 milions d’habitants. I tant Nova Zelandesos com Australians són gent tranquil•la, pausada. Encara que els australians són, en general, molt més xerraires que els kiwis. Culturalment calcats als estressats contenentals, però viuen literalment a un altre ritme. I és d’allí d’on surt el millor i most popular guitar-based digi-bongo acapella-rap-funk-comedy folk duo que he vist mai. Flight of the Conchords són Jamine i Bret (ells pronuncien /Brit/ – com també /did/ en lloc de dead) -. Estàtics i simples, però semblen terriblement honestos. Dos estudiants de teatre i companys de pis a Wellington i que el 1998 van decidir formar la banda. Pocs anys més tard, van passar i triomfar per la BBC Radio 2, i van acabar produint una serie a l’americana HBO. Allò que passa, que triomfes a fora per què resulta que a casa no t’han volgut – NZ TV3 denied funding because Bret and Jemaine’s humour was deemed “too Wellington”, meaning their humour would not work with the average New Zealander outside of Wellington.

Dues temporades de 12 i 10 episodis de 30 minuts cada un. I podria ser una serie d’humor com tantes altres, si no fos per dues coses: 1) La grandíssima capacitat interpretativa i musical del duo. Poden cantar com David Bowierapejar o fer la cançópop o retro més simple. I 2) Són capaços de fer tot això amb unes lletres extremadament ben pensades. No es pot dir que travessin sistemàticament línies vermelles. Ja que molts dels tòpics de les cançons són els suats parelles, ex-novies, sexe i amor – It’s Business time el meu hit preferit i de llarg. Però, per fer broma amb altres temes com la SIDA, l’explotació infantil, oel racisme – i no quedar com un capullo en l’intent – s’ha de ser molt bo i sobretot molt intel•ligent.Flight-of-the-Conchords-s-001

Article publicat a El Singular Digital.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s