In Love (Segona Part) – El parvulari

Enfilem un tren a l’últim minut. Dues cerveses i 45 minuts fins a Moor Street. Que està al centre de la ciutat amb l’atur més elevat de tot el Regne Unit. Birmingham és industrial – segons sembla com l’holandesa Rotterdam, com M. explica. I el centre està literalment fos enmig del barri xino. Els gratacels esgarrapen un gris divendres, i uns carrers plens de gent que visita un sòrdid mercat de Nadal alemany. La gent no sembla tenir un duro, però l’ambient és molt més respirable i coherent que el de Londres. Birmingham és com viure l’ara i aquí; i no fer-ho a través del filtre de l’instragram. S’accedeix a l’O2 Academy a través de l’A38. Com una mena de Paral•lel, poca il•luminació i túnels que travessen l’avinguda per sota. I tot gràcies al punt blau movent-se per un mapa de Google.

Havíem fet els deures. Ens sabíem el disc i fins i tot algunes lletres. I per això que no ens hauria d’haver sorprés trobar-nos en un kindergarten. Majoritàriament jovenet@s de 18 anys – 3.000 jovenet@s de 18 anys esperant. potser, el primer concert seriós de la seva vida. I els més grans amb cerveses de 2 paints a 8 pounds cada una. Dos teloners que prometien, però que és van acabar quedant en això. L’O matant-ho ràpid: this guys are too noisy. Era com voler sonar QOTSA amb la qualitat dels guitarristes de Franz Ferdinand. Vuelva usted mañana. Així que ens esperàvem la catàstrofe. Un concert de nens malcriats i de semi-músics. Però res més lluny de la realitat. Dels més de 25 directes anglesos que hem pogut veure – des de tots els estils, edats, preus i mides de sala – cap tan sonat, energètic i intel•ligent com el de Peace a Birmingham. En Harry Koisser és tant cocky – arrogant i pretensiós – que guanyaria qualsevol parisenc. Però suposo que és una actitud que no només tolerem, sinó que ens agrada. Per què el tio va marxar ovacionat. Elsmúsics són joves, però entre les lletres adolescents i la seva música perfectament dissenyada pel mainstream, vaig decidir que guardava l’entrada. Aquests nois dels Worcester poden ser grans, molt grans.

peace

Article publicat a El Singular Digital.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s