Sobre mites: Alemanya NO és un país car

Publico aquest article per acabar, d’una vegada per totes, amb el mite que Alemanya és un país car. Alemanya NO és un país car. Alemanya no és un país car, en primer lloc, perquè els sous mitjans es dupliquen als de Catalunya. Alemanya no és un país car perquè els supermercats tenen ingredients d’una altíssima qualitat, produïts, entre d’altres, per pagesos catalans, espanyols i italians, a uns preus increïblement baixos. Tot bio, ecològic, molt bo i excepcionalment regulat pel bon paladar de la classe mitjana centre-Europea. Mentre nosaltres a Barcelona, és clar, comprem les tomaques de Turquia i Marroc, amb uns estàndards de qualitat agraris de primer nivell, com es podeu imaginar. Alemanya no és car perquè l’escola és, per a la gran majoria de la població, pública, on no es divideix l’alumnat entre escola pública, concertada i privada. Hi ha algunes universitats privades, però són residuals i generalment no tenen un gran prestigi social. Un element central en la societat alemanya. Alemanya no és un país car perquè el lloguer està més ben regulat, o com a mínim, els preus de lloguer no suposen una inversió del gairebé 50% del sou d’un treballador; com si que passa a les grans ciutats espanyoles i catalanes. Per posar un exemple, la meva parella i jo vivim a la ciutat més cara d’Alemanya, i paguem gairebé el mateix preu per un lloguer d’un pis aquí que a Barcelona, però amb molt més espai i molta menys contaminació ambiental. Alemanya no és un país car, si vols fer cultura, per exemple, perquè els equipaments culturals estan molt a l’abast de tothom, i sobretot si ets un estudiant. Alemanya no és un país car, perquè el transport públic té un preu raonable – a excepció del tren potser, que és més car que el nostre, però fruit, segurament, del mafiós lobby automobilístic que mana més que cap partit polític. A Alemanya, el cost dels serveis bàsics com aigua, llum i telefon són ridículs, comparats amb els espanyols i catalans. El més gran inconvenient que potser té Alemanya, és el seu sistema d’assegurances mèdic, per a ulls d’una servidora és una gran vergonya, molt complicat d’entendre i força restrictiu i confús. Però en qualsevol cas, Alemanya no és un país car, si es compara amb el cost de la vida al d’una ciutat mitjana o gran espanyola. Alemanya, és ben cert, que no és cap paraís. Però és una societat que prioritza per sobre de tot l’educació, la feina, i encara més per sobre d’això: la mà d’obra qualificada. On anuncia al metro més Formació Professional i acadèmica que hamburgueses i cotxes. Alemanya és un país amb sous bons i amb una qualitat de vida alta -més enllà del fred que hi fa, clar- i que efectivament, a nivell polític i també a Europa ja s’encarrega de mantenir i reforçar. Un altre dia, en tot cas, ja parlaré de la cultura pel respecte a les normes – tan pel bo com pel dolent – i per la generalitzada ‘presumpció de l’honestedat’, en contraposició de la picaresca de les societats casiquils, governades per elits abstractives com la nostra. Però si us plau, prou de dir que Alemanya és un país car. Barcelona és una ciutat molt cara, tenint uns sous de merda com els que ens paguen, i que no som capaços col·lectivament ni, de defensar ni de millorar.

csm_IHK-Niederbayern-Facebook-1200x628px_3a8f80c590

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s