Viatge en autobús I

L’estació bruteja, com gairebé totes les estacions centrals de grans ciutats europees. Són les 8 i Hackerbrücke ja està completament plena d’autobusos. Però tots d’una sola companyia. Flixbus. Un Ryanair amb rodes que des del 2014 et permet descobrir Europa per poc més de 10 euros. La ciutat de Munic està estratègicament ben ubicada, a pocs quilòmetres de la frontera amb la República Txeca, Àustria, Polònia o Suïssa. Dues motxilles Deuter i comprades al Vietnam ens són suficients per emprendre un viatge d’una setmana a través de 4 països del centre d’Europa. Posant-hi una mica d’imaginació, les possibilitats ens són immenses. Esbossem els Alps amb un bus verd, a través de carreteres sinuoses, ponts llargs, elevadíssims. Els viatgers amb qui compartim el trajecte ens són del tot curiosos. Una barreja entre estudiants alemanys, joves de casa bona i treballadors de mitjana edat i famílies senceres de països eslaus. Les llengües parlades a l’autobús vindrien a resumir, ben fàcilment, dues Guerres Mundials. Prats d’un verd clar, cases de fusta, tractors, petites esglésies, flors de color vermell en tots els balcons, autopistes sense peatge i, circulant, moltíssims cotxes de gamma alta. Baviera i després Àustria tenen uns paisatges excepcionalment ben cosits, treballats per un exèrcit de pagesos que cuiden d’una geografia molt particular, elegant, estructurada: Ordnung muss sein —l’ordre ha d’existir—. Una màxima cultural dels països de parla alemanya que s’expressa en tot i per tot. Una màxima que es converteix en una calma i tranquil·litat social, a vegades fins i tot inquietant. I és precisament, la percepció del trencament d’aquesta calma social, sigui real o inventada, és el que porta a un Primer Ministre de 30 anys a defensar els postulats d’immigració més conservadors de tot Europa occidental. Aquest és l’eix Àustria, Itàlia, Croàcia. Resseguim pobles, petites ciutats i estacions de servei. Minuts més tard i el cafè més car i repugnant ens acomiada dels ports austríacs. Pocs metres enllà ens trobarem amb un país generalment desconegut, petitíssim, discret, desapercebut entre els Alps. Un país ignorat durant segles per l’imperi austrohongarès que l’havia ocupat. Travessem una frontera que fins al 2004 dividia Europa de l’antiga Iugoslàvia. Som a Eslovènia.

pexels-photo-1428787

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s