Marquesa de Casa Fuerte

En aquestes alçades de la pel·lícula, l’únic que diferencia la Cort del pobre són el gust per la bona roba, els contactes i unes formes, manners que diuen en anglès, més o menys transmesos. Per la sort de tots però, la intel·ligència sempre ha anat per una altra banda. I ningú millor que la nouvinguda Cayetana Álvarez de Toledo exemplifica i representa aquest precís frame social, des de fa poques setmanes present a la nostrada política catalana. L’art de la política —entesa com una de les formes més pures en l’art de la venda— el to, les formes, l’autocontenció en públic i la seguretat en una mateixa representen uns ingredients imprescindibles per poder assolir l’èxit. Sembla estrany però, que una doctora en història per la Universitat d’Oxford, segurament socialitzada en uns ambients amb la total i més absoluta falta d’empatia humana i emocional, —molts dels nens que allí hi estudien hi son internats desde ben petits, els quals son privats de la intimitat paterno i maternofilial, un vincle essencial per al desenvolupament de l’empatia humana, per exemple—, no hagi encara après que, en la res publica, l’arrogància, la fredor, l’elitisme i la condescendència no son gaires bons companys de viatge. Lluny queden ja els feliços anys del sufragi censatari. El fonamental problema de l’aterratge polític de la Cayetana a Catalunya no és però, ni el fet de ser Marquesa de Casa Fuerte, ni tampoc (la seva sort!) haver pogut doctorar-se a la Universitat d’Oxford. El seu problema és tan fonamental com el de intentar defensar el liberalisme polític des de la cultura política (la castellana) menys liberal. i m’atreviria a dir, la cultura política més antiliberal de tot Europa. I sigui dit també que el problema fonamental d’Álvarez de Toledo no té a veure ni amb ella, ni amb els seus orígens. Ningú no ha triat a on néixer. A diferència de la família però, el que si que es tria es ser anomenada per un títol nobiliari de principis del segle XVIII en ple segle XXI. De la mateixa manera, tampoc no és la seva ideologia el seu més gran problema. El seu problema és obstinar-se en apuntalar un discurs pretesament liberal a Catalunya, quan a l’Espanya de matriu castellana no hi ha ni un sol liberal. Y a Ciudadanos me remito. És aquell clàssic i genial consejos vendo y para mí no tengo. És la operació FAES: venir a sermonejar les elits catalanes, quan aquestes saben perfectament que la societat catalana (sobiranista o no), té una de les classes mitjanes i economies més potents del sud d’Europa, i que és en conjunt molt més liberal i europeista que la mitjana castellaníssima. Molt al pesar de la Marquesta de Casa fuerta, el projecte polític del sobiranisme català té molt més a veure amb el ius soli dels Estats Units que amb el ius sanguinis imperial de Castella. I la liberal que parla de la Catalunya “xenofòba”, quan el que vol dir és “negació de l’assimilació cultural”, acaba de dir als mitjans de comunicació que trobaria raonable que el seu partit pactés el govern d’Espanya amb l’extrema dreta VOX. És avui doncs bon moment per comprar crispetes. 🍿 🍿 🍿 🍿 🍿 🍿 🍿 Felç campanya electoral a tots i totes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s