Un any i mig amb tots vosaltres (i la FNEC)

Potser és poc modest que escrigui jo alguna cosa en relació al sindicat d’estudiants, la FNEC, de l qual n’he estat coordinadora a la UPF durant aquest últim any i mig. Probablement sigui així, i ja els aviso que serà d’una poca modèstia aclaparadora. No obstant però, m’agradaria deixar constància ara que se m’acaba el cicle universitari –segurament en un dels millors moments de la meva vida- que el que hem fet des de la UPF -com també la resta de companys on som presents: UB, UPC i URV- és que amb una clara visió de país, progressista, d’excel·lència, de bona gent i de bona feina, hem aconseguit treballar junts, a través d’unes sigles històriques com són les de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, i sense preocupar-nos massa pe saber quin era el partit que cada un de nosaltres vota a les eleccions.

S’han fet moltes coses pels estudiants de la UPF –o com a mínim així ho hem intentat- però si algun mèrit té tot plegat –i marxo amb el cap ben alt d’haver compartit amb la millor gent els millors anys de la meva joventut- és que ho hem fet amb ganes, empenta però sobretot molta il·lusió. Ja que per què un projecte polític –sigui quin sigui- tiri endavant, sempre se t’ha de remoure alguna cosa de dins; perquè sinó tot plegat acaba convertint-se en pura propaganda. En fi, que aquí us deixo amb un vídeo que hem editat a la UPF: es tractava de donant-nos a conèixer una mica més, alhora que donant les gracies a tots els estudiants que van fer possible que, el passat dia 2 de març, tots els claustrals que vam presentar des de la FNEC, entressin a representar-nos al màxim òrgan de Govern de la Universitat. En fi, que moltes gràcies a tots!

LA CANÇÓ: Mr. Brightside, de The Killers.