Un dissabte asolellat, núvols alts, la tardor en el seu màxim exponent: les vinyes amb un color cada vegada més decadent, del verd al marró clar i fosc. El cel ben blau, molt més que durant els mesos de calor, amb les moreres començant-se a despullar, a poc a poc, com si de la millor nit en la millor cita es tractés. Les orenetes van migrant, com cada any de nou cap al sud, i traiem les jaquetes, bufandes de l’armari, per què a Capçanes ja hi comença a fer fred -baixem de l’estació, el divendres, i ja trobem a faltar més roba que ens cobreixi. Amb les ganes de veure els de sempre i els que encara ara estem començant a conèixer. En un context com aquest, en una tarda de dissabte com aquesta, va tenir lloc un dels esdeveniments més especials d’aquest nou curs pels joves de Capçanes. El dia 16 va començar la lliga de futbol sala en la qual competirà l’equip capçanenc el proper hivern i primavera. Durant els passats mesos el Capçanes Futbol Sala s’ha refundat, amb la participació dels joves en l’equip i com a tècnics, i els no tant joves com a responsables del club. S’han fet diners per pagar les despeses a través de festes, amb la participació econòmica de les empreses del poble, i amb l’aportació de particulars com a socis. I tot aquest projecte demostra varies coses pel poble de Capçanes: la primera és que hi ha ganes, tant de la gent gran com de la jove, de portar a terme projectes conjuntament; la segona és que es poden fer coses ben fetes des de la iniciativa privada, sense l’ajuda essencial del sector públic -encara que es pugui i s’hagi d’agrair la seva contribució en instal·lacions esportives, etc-, i la tercera i última, és que un projecte com aquest il·lusiona tant o més a les persones de Capçanes com qualsevol ball de festes majors.
LA CANÇÓ: Happy you’re gone, de Placebo.
Lídia Pelejà 